Ahir al vespre, al saló de plens de l’Ajuntament de l’Hospitalet es va fer la presentació d’un document de compravenda sobre una casa del terme de Provençana, antiga denominació del territori de l’actual Hospitalet. És el document pel qual els esposos Bonemir i Ermessenda, terratinents de Provençana, venen a Radulf, prevere i fill de Guifré el Pilós, una casa i dues mujades de terra per dotze sous, el dia 12 d’agost de l’any 908, ara fa 1100 anys.
Per commemorar aquesta efemèride, l’ajuntament de l’Hospitalet ha organitzat un seguit de conferències i altres actes diversos. La conferència d’inauguració, amb el títol "L’Hospitalet en el marc de la Catalunya medieval i moderna", la va impartir el Dr. Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya.
El Dr. Alcoberro ens parlà dels orígens de la vila que fou l’Hospitalet, dels condicionaments que comportava el fet d’estar tan propera a la ciutat de Barcelona, de les gents que habitaven el lloc, dels seus oficis, de la seva estructura social, de la condició de ciutat d’allotjament de les tropes que assetjaren Barcelona en les guerres dels Segadors, de Successió i del Francès, del lloc d’aturada dels viatges que es dirigien a Barcelona quan se’ls feia de nit i les muralles de la ciutat comtal es tancaven, de les onades migratòries que ja va patir la vila a l’edat mitjana… per acabar a l’any 1800, ja que a partir d’aquell moment, el Dr. Alcoberro considerava, segons va dir, que això ja hauria de ser una altra conferència.
Amb una exposició tan ben bastida i un conferenciant de tan elevat nivell, aquest acte, des del punt de vista històric, va quedar del tot diluït per el barroer tractament polític del que fou objecte.
Admetem per que el partit polític que domina la ciutat és així, que el fulletó de publicitat dels actes vagi precedit de forma destacada de la fotografia de l’alcaldessa Marín a tot color mentre la resta del fulletó és monocrom, aquesta fatxenderia ja és habitual en els anuncis de la ciutat.
Admetem també que la parafernàlia de la presentació guardi el protocol exultant de l’alcaldessa Marín asseguda al centre, amb el regidor Sanz, el de cultura, a la seva dreta i a l’esquerra, al lloc tercer del podi, el protagonista de la vesprada, el conferenciant Dr. Alcoberro.
El que ja és impossible d’admetre, per la gent amb un mínim d’interès en els temes històrics és que al final de la conferència, en comptes de l’habitual torn de preguntes al conferenciant, l’alcaldessa ens engalti un míting polític d’exaltació municipal socialista.
Terrorífica la imatge del regidor Sanz donant-se el pisto de coneixedor de la història, llegint les dades ja publicades el el fulletó per al públic sobre el document del 908, sobretot per que ja hi havia un Doctor en Història per parlar-ne. El regidor va fer un discurs llarg i sense la més mínima propietat, se li va notar massa el llautó. Va ser un exercici d’autodesmereixement.
Inadmissible l’abús de poltrona de l’alcaldessa Marín amb la lloança política que va fer del seu consistori, relacionant les grans "gestes" urbanístiques que els socialistes han fet a la ciutat. Un discurs llarg, mitinero, carregós, que no tenia res a veure amb el document del 908 i que va utilitzar per donar el tret de sortida prematur a les properes eleccions municipals, fent proselitisme a la gent de bona voluntat que va assistir a l’acte per escoltar una conferència sobre història i no un "panfleto" socialista.
En un moment de la seva intervenció va citar el passat històric agrícola de l’Hospitalet, situant el seu final, en el segle XIX. Greu error. O no?. L’agricultura a l’Hospitalet va ser una de les principals activitats fins ben endins del segle XX. I aquí és on se’m comença a il·luminar el camí.
Per què tant de bombo i plateret per aquest document?
Per què ara, en aquestes dates, la presentació?
Per què es diu que l’agricultura a l’Hospitalet es va acabar al s. XIX?
Per què en el sant rotllàs mitinero no va dir que el nou edifici de la plaça Mn. Homar s’està acabant de construir sobre les muralles medievals del que aleshores era Provençana, trinxades en la construcció.
Aquestes muralles van aparèixer en un moment en que la obra estava cercada per un reixat metàl·lic. Tan bon punt van aparèixer les restes arqueològiques es va murar el perímetre amb una construcció opaca de maó. Aleshores la història no importava, malgrat estar en un lloc estratègic de la ciutat amb espai per al seu condicionament i exposició, va primar el món de l’economia immobiliària i els seus interessos i es va deixar orfe a la ciutadania del coneixement que podien aportar aquells vestigis de la nostra història mil·lenària.
Imatges fotografiades el dia 16 de juliol del 2006
Potser la referència a la fi de l’agricultura situada al s. XIX no és una manera de treure ferro a la darrera (darrera en el doble sentit de darrera acció i de darrer espai disponible) empresa constructiva: el trinxament del darrer espai agrícola del municipi, de la darrera zona verda, de la darrera possibilitat de museitzar les feines de la pagesia a l’Hospitalet.
Probablement aquest oportuna celebració sigui una cortina de fum per esvair el dany irreparable que representa el sacrifici de Can Trabal, el darrer reducte verd del municipi, convertint-lo en l’únic municipi de Catalunya sense zona rústica.
Per saber sobre els implicats en el cas immobiliari de Can Trabal, vegeu aquest article de l’Hospi.cat. Com deia algú, l’enemic el tenim a casa.
20.11.2008
