CAN TRABAL, QUANTA MISÈRIA



Casualment he anat a parar a un llistat de blocaires de la ciutat de l’Hospitalet i he vist que hi havia un bloc del carismàtic i arrossegador de masses Mario Sanz, el regidor de cultura (veure comentari sobre l’insigne Sanz en aquest altre post). M’he atrevit, fins i tot, a clicar sobre l’enllaç i entre el que ell anomena “documents interessants” hi ha aquesta perla, un informe que porta per nom Propostes d’estudi de l’ajuntament sobre l’àrea de can Trabal.


Després d’haver-lo llegit estic esparverat. No m’ho puc creure, amb els milions i milions de pessetes (d’acord, ara euros, però amb peles fa més patxoca) que cobren els assessors, tècnics, gurus i altres invents consistorials, com es pot fer aquest pitafi de document. I el més greu, com un Regidor de Cultura no té la més mínima vergonya en publicar aquest engendre en el seu bloc.


Doncs per això, per que aquesta és la concepció de cultura que emana de la intel·lectualitat dels situats al govern municipal, la cultura de la incultura.


Imagino per un moment qualsevol departament d’informes de qualsevol empresa, per modesta que sigui, on els seus directius mai hauran somiat cobrar el sou que cobren aquests regidors, presentant un informe amb aquesta fila. El cap de l’executiu responsable rodolaria abans de finalitzar la jornada.


Darrera la pantalla de pijolandia i de caminar altiu que gasten els afiliats als PSOE de l’Hospitalet, el que s’hi amaga és això, la barroeria i la incapacitat de presentar una proposta per escrit amb la més mínima composició estètica.
Però el més greu és que la pena no la fa composició, on entre altres precarietats s’hi observen canvis de tipus de lletra, faltes d’ortografia, frases fetes espanyoles traduïdes literalment on perden tot el seu significat, salts del català a l’espanyol i a l’inrevés; el que és realment llastimós, és la perversitat del contingut del missatge carregat d’enganys, falsedats i demagògia.


Senyor Sanz sempre havia tingut clar que la cultura no és per a vostè, però avui s’ha superat a sí mateix.


Què hem fet per merèixer això? Déu meu!


24.03.2009

Quant a canyelles

Aquesta fotografia la vaig fer un dia, que pujant a l\'assentament de l\'Edat del Bronze de Refet (Artesa de Segre) em vaig trobar, cara a cara amb aquest pregadéus (mantis religiosa). Estàvem ell i jo sols a la muntanya. Vam fer-la petar una estona, li vaig fer una sessió fotogràfica i tot seguit, cadascú de nosaltres va continuar el seu camí. Malgrat la seva voracitat, vaig trobar que desprenia una agradable simpatia. No trobeu?
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.