EL PARADIGMA DEL POLÍTIC INÚTIL

Hi ha personatges que viuen de la feina que fan altres, sense que hom pugui saber com han arribat a estar en el lloc que ocupen.

És el cas del sempre rialler Saura, el de la rialla de babau, del que riu totes les gracietes dels altres per banals que siguin; d’aquesta manera, traït per la seva incapacitat d’estar a lloc, denota la seva presència.

Veritablement que en Saura és un polític acabat, de fet ja fa molts anys que ho és. És un personatge que poca cosa bona pot aportar al país, per no dir res. La seva entrada a Govern ha permès la seva aparició en el món del fotoperiodisme (i un cop més no com actor, sinó com a element passiu), però quotidianament, d’ençà la primera formació del tripartit, les seves actuacions han estat un seguit d’errades, incongruència i de gripaus engolits sencers.

Ara, un cop anunciat el seu pas a la segona fila del circ polític l’ha tornat a vessar. I aquest cop a doll gruixut, el del broc gros.

Només a un soca, essent conseller d’Interior, se li pot ocórrer enfrontar, amb el recolzament oficial del Govern de la Generalitat, a les forces feixistes consentides pel govern espanyol (potser en aquest govern ja li va bé no deixar morir tot el passat, sempre pot fer servei) a un acte de reivindicació nacional.

No entenc ben bé si aquesta jugada d’inepte amaga algun interès per tal de desacreditar al país, a l’independentisme i, fins i tot, la llei de consultes. Tan de bo l’aparició del poble d’Arenys als diaris faci que amb els anys se’l recordi com al poble de la primera consulta popular per a la Independència del país i no com el de la batalla campal entre els defensors de la terra catalana i els totalitaris espanyols.

O bé el Sr. Saura encara és més soca del que sembla o bé és un acèrrim defensor de les consignes violentes mantingudes des de l’aparició del feixisme a la península ibèrica.

Les dues opcions són prou greus per que aquest personatge, d’incolor gris claret, sigui cessat de la seva participació al govern de Catalunya.

29.08.2009

Tweet